Són un element de la unitat funcional múscul-tendó-os que uneix el múscul a l'os i permet l'acció d'aquest sobre la unitat articular.

La seva forma i grandària són molt variables. Són resistents a la tensió però alhora flexibles, la qual cosa permet canviar la direcció de la tracció.

Els tendons són una estructura poc vascularitzada, composts bàsicament per col·lagen, elastina i aigua.

Algunes vegades poden ser intraarticulars i unes altres discorren per corredisses fibroses o túnels. Aquesta distribució anatòmica, la morfologia, la vascularització i la resta de característiques, justificarà la diversitat de símptomes.

Les lesions tendinoses agudes es poden produir per un mecanisme directe i afecten amb més freqüència els tendons de la mà. Per exemple són secundàries a ferides obertes que interessen els tendons extensors o flexors dels dits.

Els trencaments tendinosos per traumatisme indirecte a conseqüència d'una tracció excessiva, es localitzen en la unió musculotendinosa, que és la regió més feble del complex múscul-tendó-os.

Quan el trencament es localitza en la zona mitjana del tendó, s'ha de sospitar l'existència d'un procés patològic previ. L'origen del procés degeneratiu podria ser una fallada en el mecanisme normal de reparació del tendó, per un component genètic.

Sovint s'utilitza el terme tendinitis per a referir-se a qualsevol quadre clínic que cursi amb dolor focal sobre el trajecte d'un tendó. No obstant això en molts casos diagnosticats de tendinitis, les troballes són més compatibles amb processos isquèmics o degeneratius del tendó que no a procés inflamatori, per tant és més correcte parlar de tendinosis.

La majoria de lesions per sobre ús dels tendons s'associa a:

-Factors intrínsecs:

-Edat: pot condicionar la localització. Ex. malaltia d'Osgood-Schlatter pròpia d'adolescens i xiquets o xiquetes esportistes:

-Sexe: major incidència en homes

-Insuficiència o desequilibri muscular

-Procés degeneratiu del tendó.

-Malalties sistèmiques

-Factors extrínsecs:

-Errors d'entrenament (volum, intensitat, recuperació)

-Superfícies de pràctica esportiva

-Factors climàtics (fred)

-Equipament esportiu inadequat

S'han d'individualitzar els tractaments, però inicialment el tractament de les tendinopaties és incruent.

Els antiinflamatoris no esteroidals poden utilitzar-se com a analgèsics en la fase aguda, però no està demostrat que canvien la història natural del quadre.

Les infiltracions de corticoides dins del mateix tendó estan contraindicades perquè podrien afavorir el trencament del tendó. No obstant això, les infiltracions en els teixits blans pròxims al tendó (en l'espai subacromial, per exemple), són útils com a tractament simptomàtic.

S'han descrit bons tractaments amb ones de xoc i amb algunes tècniques de rehabilitació.

Les infiltracions de Plasma Rico en Plaquetes (PRP) intratendinoso s'han demostrat útils en la modulació de la inflamació.

El tractament quirúrgic de les tendinopaties cròniques està indicat quan fracassa el tractament incruent adequat, mantingut almenys 3-6 mesos i una vegada s'hagin corregit tots els possibles defectes posturals o els factors externs.