Lesions condrals

L'articulació serveix per a transmetre les càrregues mecàniques en la vida diària o en activitats especials. Aquestes càrregues poden ser d'alta o baixa intensitat.

Per exemple, quan caminem transmetem tres o quatre vegades el pes del cos al cartílag articular però quan realitzem una baixada en arracada transmetem fins a vuit vegades nostre propi pes.

En activitats esportives, per exemple córrer, es transmet la càrrega fins a nou vegades en cada pas; córrer en pujada fins a catorze vegades i saltant fins a vint. En esports de resistència, l'acumulació de càrrega pot ser molt important. Un corredor de 70 kg, pot realitzar 730 passos i absorbir 137 tones/Km.

No obstant això els corredors no tenen una incidència molt més alta que els no corredors a episodis de osteoartritis, pel fet que el seu entrenament i treball muscular protegeix l'articulació.

El risc de lesions condrales en el genoll per exemple, està associat al temps de practica d'esport i a la intensitat de l'exercici realitzat. Els atletes que practiquen esports on existeix acceleració i desacceleració ràpida o moviments d'alt impacte, així com els atletes d'elit, presenten major reg de desenvolupar osteoartritis primerenca.

Els esportistes tenen un risc major si presenten anormalitats anatòmiques, desequilibri muscular o inestabilitat per lesió de lligaments o meniscos. S'han proposat dues teories en el mecanisme de lesió: una és la sobrecàrrega repetitiva i l'altra és la freqüència de presència de traumatismes. El tractament primerenc de lesions de menisc, lligaments o cartílag és important per a evitar lesions cròniques.