Les fractures d'húmer proximal són aquelles que ocorren en l'húmer a nivell de l'articulació de l'espatlla.

La principal causa de fractures d'húmer proximal són els traumatismes directes; a saber: caigudes des de la pròpia altura, accidents esportius, accidents de trànsit, etc.

Com més gran és el traumatisme, més complexa és la fractura, més complex és el seu tractament i majors són les seqüeles en les quals pot derivar la lesió.

L'osteoporosi predisposa a aquesta mena de lesions; és per això que, a determinades edats, és més freqüent en dones.

Després d'un traumatisme conegut, apareixen dolor, inflamació o edema i limitació de la mobilitat de l'espatlla afectada. A vegades, de manera associada, es produeixen lesions nervioses de nervis pròxims a la fractura que provoquen, per exemple, alteracions de la sensibilitat de l'espatlla; en la major part de les ocasions, són lesions reversibles.

Determinades fractures permeten un tractament no quirúrgic com a tractament definitiu (immobilització amb cabestrell); en altres ocasions, per contra, hem d'optar per un tractament quirúrgic.

Dins de les tècniques disponibles i sempre en funció de la mena de fractura, en ITT® solem realitzar el tractament quirúrgic amb placa anatòmica d'aliatge de titani fixada amb caragols d'estabilitat angular, en els casos en què la reconstrucció quirúrgica (osteosíntesis) de la fractura és viable.

En aquells casos en què la osteosíntesis no és viable, optem per la pròtesi d'espatlla (ja sigui del tipus hemiartroplastia o artroplastia invertida, segons ho requereixi el pacient).