L'artroscòpia de genoll és el procediment quirúrgic més freqüent en cirurgia ortopèdica.

Les indicacions inclouen l'artroscòpia diagnòstica, la meniscectomía, la sutura meniscal, la retirada de cossos lliures, la condroplastia, les microfracturas, la sinovectomía, les reconstruccions ligamentosas, la rentada d'infeccions, assistir en la reducció de fractures intraarticulares i, s'ha avaluat menys exhaustivament, però és un procediment acceptat com a mètode de diagnòstic i/o tractament de complicacions de les pròtesis de genoll (pinçaments tous, artrofibrosis, infecció protètiques i extracció de cossos lliures o retinguts)

Al lligament creuat anterior (LCA) és el principal protagonista en l'estabilitat anterior del genoll, evita la translació tibial anterior i la rotació interna tibial i actor secundari davant l'estrès en encallo-valc. També aporta propiocepció i protecció de les estructures internes del genoll.

Més del 75% de les lesions del LCA es produeix davant situacions de no contacte o indirectes (sense contacte directe en el genoll lesionat); en la seva major part, relacionades amb l'esport o activitat laboral.

Solen sentir amb freqüència un pop audible i en la seva majoria són incapaces de continuar l'activitat o esdeveniment esportiu. A més, típicament, durant les 6 hores següents, apareix un vessament hemàtic. La presència d'aquests fets fa que la probabilitat de trencament del LCA s'estimi en un 70%.

El tractament inicial són les mesures de control del dolor i tumefacció, així com la recuperació primerenca del rang de moviment: Càrrega precoç i activació muscular.

El tractament no quirúrgic dels trencaments del LCA està indicat en pacients majors, que no tinguin simptomatologia amb les activitats quotidianes i estiguin disposats a evitar els esports de contacte.

Donat l'escàs poder de cicatrització del LCA, en pacients joves que no estiguin disposats a evitar esports de contacte l'habitual sol ser la seva reconstrucció quirúrgica mitjançant empelt tendinós que pot ser fonamentalment de dos tipus:

Autoinjerto tendinós: obtenir un lligament (empelt o plastia) del propi pacient.
Al·loempelts criopreservados (banc de teixits).

Els avantatges del autoinjerto són la major estabilitat, menor taxa de revisió, menor taxa d'infecció, menor cost i anul·len el risc de transmissions de malalties infeccioses o reaccions immunes. També permeten una integració més ràpida de l'empelt i una recuperació més precoç per a activitats plenes.

D'altra banda, els avantatges de l'al·loempelt són el menor temps quirúrgic, menor dolor postoperatori, absència de morbiditat en la zona donant, una major varietat de talles i formes disponibles dels empelts.